divendres, 8 d’abril de 2016

Goges o aloges

Sembla mentida que després d'organitzar un festival fantàstic amb el nom "Aloja" continuem col·locant cartells obviant el nom genuí de les fades de les Tunes.



divendres, 18 de març de 2016

El mal de l'amor




Amb l’Albert Massip i altres membres del grup La Mata de Jonc, en David De la Higuera, en Ramon Manent i l’Albert Portas hem organitzat un escamot etnopoètic per tal de regalar a en Joan Giró, home centenari, fill de ca l’Oceller de Pujals dels Cavallers una cançó: “El mal de l’amor”. Bé, no ha estat una sola cançó sinó tres cançons ben entranyables: El mal de l’amor, El cavaller ferit (Quan jo n’era petitet) i la sardana l’Empordà. La Mata de Jonc és un quartet d’homes especialitzat en polifonia tradicional decidit a abordar un repertori representatiu dels Països Catalans i també d’altres zones properes, sempre en l’àmbit pirinenc-mediterrani. Tant jo com l’Albert hem entrevistat un munt de vegades a en Joan i a ell li devem la recuperació d’un munt de material etnopoètic ben interessant del Pla de l’Estany. Jo he escoltat i he recollit les seves llegendes, rondalles i vivències i l’Albert les seves cançons. L’any 2015 vaig publicar un llibre amb les seves històries: Pujals d’aquí, Pujals d’allà. Històries d’en Joan Oceller.



Celebrant l'aniversari d'en Joan. 

"-Joan, quants anys tens?" 

"-Un!"

L’Albert Massip va recollir d’en Joan la cançó El mal de l’amor, que fou inclosa al repertori de La Mata de Jonc. La versió cantada d’en Joan ajudà el quartet musical a perfilar la cançó i a tancar el cercle. Amb la complicitat la Magda, la seva filla, ens vam presentar el quinze de març a casa seva per sorpresa. Ens va acompanyar la Míriam i en Jordi de Televisió Banyoles, que no es van voler perdre aquesta històrica trobada. 


Assaig dels membres de La Mata de Jonc a la plaça de Cornellà. 










L’Albert va enregistrar d’en Joan Giró “El mal de l’amor” el mes de juny de l’any 2013. Podeu escoltar la versió d’en Joan al bloc de l’Albert, així com altres versions ben interessants d’altres informadors. L’Albert Massip és el nostre Alan Lomax particular, un mestre folklorista a qui hem d'estar tots els banyolins molt agraïts. De la cançó El mal de l'amor l'Albert n'ha recollit les següents observacions: 


«La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és dintre "Tercera sèrie de cançons populars catalanes (L'Avenç)", de l'any 1910 i amb el títol de "Mariagna". També apareix dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet, o al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1919 i a Les Llosses l'any 1920, amb aquest mateix títol i amb versions una mica més llargues.

En trobem algunes variants més a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollides a Almatret (Segrià) o Torroella de Montgrí (Baix Empordà) el 1928.

Segons hem trobat al bloc Bereshit: Terres d’Edom, l'any 2007, la cantant Yasmin Levy, nascuda a Jerusalem, publicava un disc incloent aquesta cançó fruït de les investigacions del seu pare Isaac Levy, músic i musicòleg turc d'origen sefardita. Levy va dedicar bona part de la seva vida a rescatar la tradició oral dels antics jueus expulsats de la Península ibèrica per terres turques i gregues.»











dissabte, 20 de febrer de 2016

Terres llunyanes


 

"Llegia sobre terres llunyanes on viuen els cocodrils, grossos serpents aquàtics que després d'haver-se menjat els homes ploren, mouen la barra superior i no tenen llengua; els hipopòtams, mig homes mig cavalls; la bèstia leucocroca, de cos d'ase, el dors de cèrvol, pit i cuixes de lleó, peus de cavall, un corn bifurcat, una boca tallada fins a les orelles d'on surt una veu quasi humana i en lloc de dents un sol os. Llegia sobre països on vivien homes sense juntura als genolls, homes sense llengua, homes d'orelles molt grosses amb les quals es protegien del frec, i els esciàpodes, que corren molt de pressa amb un sol preu."

"I a la fi -va continuar Abdul- , en l'elenc d'éssers que habiten el regne, entre els faunes, els sàtirs, els pigmeus, els cinocèfals, hi apareixen també methagallinaris, cametheternis i thinsiretae, tot criatures que nosaltres no havíem esmentat."

Baudolino, Umberto Eco.

dimarts, 12 de gener de 2016

L'Escuat

 Així descriu l'Escuat Joan Alemany en la seva última obra pòstuma. El llibre és un homenatge a en Joan i a tots els personatges banyolins que tan meravellosament va descriure. 


“Era un gos de cacera, coniller —segons deien els entesos—, però ell no ho havia pogut demostrar mai. A la casa en la qual vivia el tenien, simplement. No li exigien cap treball, només que anunciés amb els seus lladrucs quan venia algun foraster, que no molestés els passants del carrer i, sobretot, que no mossegués ningú i que no tinguessin cap queixa dels seus actes. És a dir, un comportament modèlic. Havia costat, però al final ho havien aconseguit. La seva estatura no imposava. Més aviat baixet, les orelles li penjaven fins a sota el coll i, amb la seva fesomia, tenia un posat d’allò més pacífic. Es podria dir que la seva missió era no fer res, menjava de les sobres de la taula (tant si eren cigrons com trumfes, fideus o verdura), algun rosegó de pa i, no cal dir-ho, els ossos pelats que ja havien donat la seva substància en fer la mestressa l’escudella. A voltes feia una gran festa quan podia arreplegar les menuderies d’algun animal no gaire sa al qual algun veí havia avançat la mort, per aprofitar la carn abans que s’enfebrés i no es pogués menjar.”


Les il·lustracions del llibre són de Marc Vicens.