divendres, 30 de desembre de 2011

Can Turró de Lió

El meu besavi, en Jaume Turró, va portar el rem de can Lió de Turró. Molt abans que el seu fill es casés amb una noia de can Nyiga, una noia de la plaça de les Rodes. En deien can Nyiga perquè antigament hi havia viscut un sabater, conegut per en Nyiga. En Jaume fou afillat de l'Hospici perquè els de can Turró de Lió no tenien fills. Després en van tenir, però en Jaume ja era tan estimat i considerat per la família que bé prou es van estalviar de tornar-lo.  És un plaer anar a fer la volta a l'Estany i passar per vora la casa on van néixer els meus avantpassats, i saber que en Jaume era paborde de Santa Llúcia i que va untar d'all el cap del seu fill, per enxerinar-li el mal que hi tenia i que així el donguessin per inútil i s'estalviés d'anar a fer el servei. En Jaume, com a bon pare, volia de totes totes que en Joan no anés mai a servir aquells sàpatres uniformats que portaven a gent pobra i treballadora, a gent senzilla a desastres com el de Cuba, de l'Annual o del Monte Arruit. Però el més divertit d'en Jaume Turró, que l'eleva gairebé a un mite familiar de la meva branca banyolina és l'anècdota que avui m'ha confessat la meva tia àvia, la Lola Turró Sitjà. És la següent:
"L'avi Jaume era un home molt espavilat i treballador. Un dia va portar Sant Martirià cap a l'església de Porqueres. I es deia, la família ho deia, que es va girar al sant i li va dir:
-Si no plou et cardo a l'aigua!"
Vet aquí una anècdota que reviu un home senzill, i la devoció ancestral banyolina de portar les relíquies del nostre sant patró vora les aigües del nostre Estany. Llarga memòria a en Jaume Turró i a tots els qui han llavorat anècdotes semblants!

dijous, 15 de desembre de 2011

Can Pixa

L'expressió "això és can Pixa!" o "això sembla can Pixa!", no genuïnament banyolina, és una expressió molt utilitzada al Pla de l'Estany. Es refereix a un indret on el desordre, la mala organització, el desgavell impera i prospera. Això esdevé més greu quan can Pixa s'impregna en indrets i institucions on l'ordre, el respecte,  i el treball en equip haurien de ser valors distintius i exemplars. A més a més, però, els banyolins més grans recorden una altra expressió: "Això és can Pixa de Pedret" o "can Pixa Pedret", un indret de Pedret de Girona on els carreters acostumaven a fer les seves necessitats abans de pujar el carro i anar cap a Banyoles.