dilluns, 23 de gener de 2012

Ens hem tornat arbustos!

Abans de tot, us demano disculpes per mantenir en aquest darrer mes aquest bloc tan inactiu. Sovint el personal em treu les ganes d'escriure i t'encomana una desídia alarmant. L'altra dia, a Girona, vaig veure un cartell que posava: "Ens hem tornat boixos i hem rebaixat els preus". Vaig riure una bona estona perquè és graciós que els venedors de sabates ara s'hagin tornat arbustos. Ja se sap: "Hereu de Girona, boit o camatort"...  Aquesta té una història que algun dia detallaré, però que ara no és el moment.

dimecres, 4 de gener de 2012

Estamenyar

"Fotre una bona estamenyada" és una expressió que els meus amics solen dir per voler dir fotre una bona pallissa.  Són amics com en Tonet, i en Pep Cargol, ancians que parlen una llengua que no és l'estàndard, que no surt a molts diccionaris. Una llengua sovint oblidada pels urbanites de ciutat.  Moltes paraules seves  ni surten al diccionari Alcover Moll... La llengua és rica i dinàmica, i lluny de la gran ciutat, s'aguanta amb expressions ben vives. La flama de la llengua l'aguanten persones com en Tonet i en Pep, persones que no l'han abandonada mai. I amb ells les biseroques passen farina, els alets fan remor als vidus i vídues que es casen per segona vegada, els capellans fan màgica, els núvols agafen noms propis, com la Micoloaua, o la Montfalgona, que diria en Lluís Soldevila. Aquest Nadal els he retrobat a tots dos, i ells, com sempre, m'han regalat un munt d'històries noves. I vora el foc, que és mitja vida, l'hem feta petar tal com feien ells abans. Hem memorat el vell temps. M'ho deia amb una dita en Pep Cargol: "Recordar el passat és tornar a viure el passat".