diumenge, 19 de maig de 2013

Santa Mansueta

Al Pla de l'Estany els motius llegendaris i els noms de santes serveixen per batejars fires amb follets de bosc com a reclam. 

La Mansueta l'organitzen alguns veïns de Pujarnol agafant el nom d'una santa que va tenir relíquia a l'església de Sant Cebrià; i també el nom d'un serpassa, la protagonista d'una curiosa llegenda. 



Els nostres avantpassats van resar a Santa Mansueta, van cantar els seus goigs i li van presentar ofrenes amb devoció. Eran un temps en què els metges escassejaven, el temps en què la gent anava a visitar curanderos com en Jaldeus per a guarir-se. Ara s'han arraconat els sants i santes i poblen la muntanya altres sacerdots amb altres hàbits i amb altres discursos.  Lluny queden els cants dels goigs a la santa i el record dels centenars de pujarnolencs i pujarnolenques que van trescar sota Rocacorba i que van treballar, de sol a serena, les feixes de Pujarnol. Llenyataires, carboners, traginers, hostalers, volanders, una legió de persones van fer vida sota Sant Patllari. Molts d'ells, a part d'encomanar-se a santa Mansueta van treballar de valent en aquelles  comunitats familiars que van poblar la muntanya. Uns autèntics miracles comunitaris els quals no hauríem d'oblidar mai. 

dilluns, 6 de maig de 2013

Des del meu estudi

A l'Ultima Troballa, a partir del minut 22'35 podreu entrar a l'estudi de casa. El reportatge, fet per en Jordi Rull, de Televisió Banyoles ha quedat francament bé. Us convido a veure'l.