dijous, 5 de desembre de 2013

Biblioteca de Porqueres

No és una casualitat que la biblioteca més còmode i espaiosa que hi ha actualment al Pla de l'Estany estigui a Porqueres. No és una casualitat. Des de fa anys, que els polítics de Porqueres treballen per dotar als porquerencs i porquerenques uns bons serveis. I amb la biblioteca de Porqueres l'han encertat. És una biblioteca amb molt d'espai, que hom s'hi sent molt a gust. Una biblioteca amb un nom escaient, com ha de tenir tota biblioteca que vol aferrar-se al territori. Carles Fontserè. Heu fet bingo. Els polítics banyolins haurien d'adonar-se que una biblioteca és molt més que un magatzem de llibres acumulats. Ara vénen les presses, ara que Porqueres ens ha passat per davant es parla de fer una nova biblioteca per a Banyoles. A veure quin dia arribarà un espai nou que la dignifiqui i que li dongui l'espai que necessita. La ciutat de Banyoles fa anys que ho clama a crits. 


dimarts, 3 de desembre de 2013

Gat escaldat

El refranyer és ple d'expressions que es poden aplicar perfectament a la vida real. N'hi ha algunes, però, que per raons particulars hom les sent més vives: "Gat escaldat té por de l'aigua tèbia..." És veritat: la por ens fa esclaus i ens deixa com uns autèntics estaquirots. 

diumenge, 1 de desembre de 2013

Pedralligat

Si l'Ernest Costa hagués nascut segles enrere hauria sigut un d'aquells aventures amb salacot que s'hauria endinsat en selves remotes a descobrir civilitzacions perdudes. Ell, però, viu al segle XXI i es passeja per les terres de l'Ebre, recull topònims, històries, oficis perduts, fotografia arbres centenaris, postes de sol, i capvespres rutilants... I llavors tot ho classifica com un expert arxiver, amb la complicitat de la seva muller, que l'ajuda i que l'acompanya sovint en les seves excursions.

 Tenir-lo entre nosaltres, al Pla de l'Estany, és un goig i escoltar-lo tal com vam fer l'altra dia, a prop del Fluvià, com ens detallava amb vivesa sobre el camí ramader, sobre l'espinavessa, el pi bord, les muntanyes que tallen l'horitzó i la bauma obrada de Sant Miquel de la Roca, va ser tot un privilegi. Recordo que quan baixàvem cap a Sant Miquel vaig fer un comentari al voltant del conglomerat, aquesta pedra tan característica vora el Fluvià. Ell, de seguida, va captar el meu interès i em va dir que ja em trucaria per confirmar-me el nom local d'aquesta pedra. Al cap de pocs dies vaig rebre la trucada entusiasmada de l'Ernest: "Àngel, el nom local per anomenar el conglomerat és el de pedralligat. I aquesta paraula també l'he recollida a Vilada, al Berguedà, tu...". 

És un privilegi tenir a prop l'Ernest i sobretot veure l'entusiasme amb què recull el saber popular de la nostra gent per tota la geografia. Escoltar-lo a ell em dóna coratge a continuar els treballs de recerca que tinc començats, a saltar els obstacles, a sortejar les mosques vironeres... Gràcies, Ernest.