diumenge, 22 de febrer de 2015

Sinopsis | Drac De Banyoles, El - Àngel Vergés Gifra

Centenari de la mort de Pere Alsius

A la ciutat dels bullidors culturals existeixen nissagues familiars que haurien de ser l'orgull dels seus ciutadans. I així ho hauríem d'agrair i dir-ho. Amb veu alta i sense vergonya. A Banyoles tenim molta sort de tenir els Alsius entre nosaltres. Per què? Doncs perquè és un sort comprovar l'amor, l'estima i la consideració que té la família Alsius per conservar, divulgar i compartir l'obra d'un dels banyolins més il·lustres que la nostra ciutat ha donat al món. Em refereixo a Pere Alsius i Torrent. Aquest anys 2015 es commemora el centenari de la seva i és una bona ocasió per reivindicar la figura d'Alsius a la Renaixença del nostre país. Pere Alsius fou un estudiós, un científic de primer ordre. Pioner de la prehistòria, escriptor, historiador, folklorista... Alsius fou un home de ciència i un enamorat del coneixement. Un home compromès amb la ciutat i la seva gent. Un home que no es cansà mai per conèixer. Quan els carlins se'l van emportar al santuari de la Salut no va deixar d'estudiar i de recollir apunts. He fullejat molts documents d'en Pere Alsius i he llegit força bé l'epistolari, una joia, un tresor, que mostra fins a quin punt l'erudit banyolí estava en contacte i compromès amb els moviments culturals del nostre país al segle XIX. Ja fa més d'un segle de la mort de Pere Alsius i els seus treballs continuen encara esperonant a investigadors en la seva recerca. Jo sempre que fullejo els seus papers desenpolsego amb orgull les meves llibretes de camp i clamo amb orgull la meva banyolinitat. 



diumenge, 15 de febrer de 2015

Anita Viarnés i Trilla

Gràcies, Anita...


Retorn a can Gifre

Aquest dissabte he tornat a can Gifre amb en Josep Viñals, fill de la Coma i un grup de Televisió de Banyoles per tal de fer un petit reportatge sobre el tema dels emboscats. Aquest és un tema encara força desconegut al Pla de l’Estany. En tot moment les històriques trobades  que vaig tenir amb en Xico i en Tonet vora la font han estat ben presents. Hem passat un matí molt agradable al voltant de la font. En Josep ens ha parlat de les Baumasses, del gorg Blau i del belga que va passar vora la Coma ben abrigat cap a Portelles. Segurament era un jueu fugitiu que fugia de la barbàrie nazi i que venia de França. I de les tunes que hi havia al gorg i dels primers emboscats que es van amagar a les Baumasses abans d'instal·lar-se a la roca dels Capellans. I la vegada que els guàrdies van agafar el seu germà i els salts i corredisses que va fer per escapolir-se d'aquells que l'havien detingut. I el contrafort de can Gifre, al costat de la Coma, que servia per saber l’hora del migdia quan el sol s'hi ajaçava. I al final el sol ha sortit, per tocar el contrafort, marcar l'hora i recordar-nos que el paisatge que des d’aquí es contempla és ben preciós.