dimarts, 2 de juny de 2015

A la vila de Banyoles (Dedicat a l'amic Joan Olivas)

A la trobada dels Amics de la Puda d'aquest passat dissabte a Pont-Xetmar vam parlar de les amanides, de la Guerra Civil, d'històries i llegendes. Al final de la trobada hi va haver un concert molt bonic. Va ser una trobada que recordaré sempre dins el meu cor.


A la taula, al meu costat, tenia en Joan Olivas, una persona que admiro, segueixo i estimo. 
I quan em trobo amb en Joan també em sento estimat, admirat i apreciat. 
En Joan ens va explicar on estava l'antic hospital, ben a prop del col·legi dels Hermanos, el col·legi a on ell va estudiar. Vegeu el croquis que va fer en un tovalló de paper. 



No sé com va anar, Joan, però jo vaig recitar la tornada d'una cançó que cantava la meva estimada àvia carbonera, la Maria Turró Sitjà. 

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal. 

I tu vas treure una llibreta de la teva butxaca i vas fer el gest d'escriure-la. Jo te la vaig escriure i et vaig dir que te la faria arribar sencera. Avui he decidit posar fil a l'agulla i escriure les dues versions que tinc identificades d'aquesta cançó. Una cançó que és encara molt desconeguda a la nostra ciutat, però que fa referència a les anades a la Puda, les passejades a l'estany, les hortes, els recs... Tot allò que estimem i valorem, Joan. I avui, pensant en aquella magnífica trobada i amb l'enginy i orgull banyolí m'he llançat a escriure-la. 
Per a tu, Joan, que et valoro, que segueixo, llegeixo, m'agrada tot el que escrius i que xalo de valent quan recites, cantes o actues.  


A la vila de Banyoles

Noble ciutat de Banyoles// A la vila de Banyoles
de tot cor us saludem;// és la més bonica que hi ha,
cantarem tres meravelles// pels seus carrers i places
perquè tots les sapiguem.// que en formen la ciutat.

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal. 

Per les hortalisses,// Per la pagesia
un estany tenim;// un estany tenim;
 s'ajunten les aigües// s'ajunten les aigües
i formen un riu. // i formen un riu.

D'aigües bones no ens en falten,
totes bones per demés (?),
fins hi ha la Font Pudosa
que en distreu molts forasters.

De la Suïssa espanyola,
dit per la Infanta Isabel
que de pobles tan pintorescos 
enlloc més en trobareu.


De nenes xamoses
no en falten tampoc
i amb els ulls hermosos
que ens roben el cor.

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal. 

 

La versió que no està en cursiva la vaig recollir de Lola Turró i la vaig escriure de la meva tia àvia el dia 2 d'octubre de 2008. La solia cantar la meva àvia Maria Turró quan apel·lava la seva banyolinitat. La lletra que està en cursiva és la versió de Quimeta Arpa a Cançons i músiques dels nostres avis:  http://musicadelsavis.blogspot.com/2014/07/noble-ciutat-de-banyoles.html#more L'amic Albert Massip fa una tasca ingent de recollida de cançons.  Porta per títol: "A la ciutat de Banyoles". Jo penso que el títol original era "A la vila de Banyolas". "Banyolas", tal com ho escrivien abans de les normes de Fabra.