dilluns, 28 de novembre de 2016

Escola i memòria



Aquest estiu ens ha deixat Narcís-Jordi i Aragó. El vaig conèixer en un curs magnífic titulat “Les Girones literàries” que impartia a la casa de Cultura de Girona ja fa uns quants anys. No sé si a les escoles de la ciutat Girona s’ha estudiat la seva obra i s’han llegit passatges dels seus llibres. M’alegraria saber que s’ha fet en més d’una ocasió. Fa pocs anys vaig utilitzar la seva magnífica “Guia literària de Girona” a l’aula per comparar amb els meus alumnes dos textos de dos monstres literaris: Josep Pla i Narcís Comadira. Els llibres d’Aragó són llibres que parlen de la capital gironina, de la seva història, de la seva gent. Són llibres que guarden perles literàries. Paraules que ajuden a descobrir i a estimar la ciutat dels quatre rius. Treballar l’obra de Narcís-Jordi i Aragó és ensenyar a estimar la ciutat, la literatura i també la llibertat. Narcís-Jordi Aragó fou un ciutadà exemplar, la persona que va reivindicar la figura de Carles Rahola, l’home cívic, pacífic, fidel a les seves arrels i a les seves conviccions catalanistes i cíviques fins a la seva darrera hora.  Gràcies a autors com en Narcís-Jordi hem pogut acomboiar-nos amb escriptors propers que el feixisme va voler anorrear i fer desaparèixer. 
És emocionant descobrir els llibres que apareixen a les biblioteques amb el títol de «Col·lecció Local». Els llibres de la Col·lecció Local parlen de la teva ciutat, de la teva història, del teu art i de la teva gent. Et parlen també dels costums i tradicions dels qui t’envolten. Guarden «les veus baixes» de la nostra gent si agafem el títol del magnífic llibre de l’escriptor gallec Manuel Rivas. Buscar una vella fotografia de la teva ciutat, del teu barri o una vella estampa d’un ofici perdut, o una imatge de la serralada propera haurien de ser activitats recurrents i no espontànies a les nostres aules. Hi ha centres escolars i biblioteques petites de poble que innoven purgant aquestes col·leccions de manera barroera i poc intel·ligent. No hi ha cap raó assenyada que ho justifiqui. Una visita a la cooperativa Papyrus de Celrà et corrobora aquest fet. Vivim en un país desconsiderat amb la cultura i la memòria històrica. Alguns centres ni tan sols guarden en un lloc visible i accessible de la biblioteca la seva memòria: les revistes relligades i ben conservades que testimonien els treballs dels seus alumnes. L’Educació viu immersa en un món ple de contradiccions. La biblioteca de l’Institut del meu fill obre les seves portes quan ell — i la majoria des seus companys—  ja han arribat a casa i dinen. Costa molt veure a les biblioteques escolars un racó destacat que mostri els llibres que escriuen els mateixos alumnes del centre, un fet que no hauria de ser gens extraordinari sinó habitual i ben normal. Us imagineu una biblioteca escolar amb unes lleixes plenes amb els llibres que han escrit els seus infants? 
Cal anar a la biblioteca de l’escola i a l’arxiu de la ciutat —no com un passatemps — sinó a descobrir i a emocionar-se en l’oceà de documentació i informació que s’hi troba i que ens pot ajudar a descobrir i entendre la nostra història i aquest món tan apassionat en el qual vivim. No sé si el llibre d’en Xavier Cortadellas sobre les llegendes de les Gavarres (i d’altres ben interessants de l’editorial Sidillà) i les revistes editades magníficament per l’Àngel Madrià, editor de Cassà de la Selva, es troben i es treballen de manera sistemàtica a les escoles i instituts que entren dins l’àmbit geogràfic que configura la serra de les Gavarres. En tot cas la revista Girones ha deixat d’editar-se per manca de suport. I això ha succeït a la ciutat de Narcís-Jordi i Aragó, una ciutat amb un índex de població prou important per mantenir viva una revista que conserva i divulga històries i memòries.
Hi ha escoles que continuen encara treballant el Medi Social i Natural que es planifica en un despatx editorial de Barcelona. ¿Quin medi i entorn natural volem ensenyar als nostres nens si no els portem a descobrir l’aulina i el roure que tenim a tocar a l’escola? I en comptes d’aulina també podria dir pedrera, torratxa, font, casalot, muralla, torre, guixera, etc, etc. Els nens que viuen al carrer de la Creu de Girona s’han fixat mai en la creu de pedra que amaga aquest carrer? I els alumnes dels instituts propers han arribat a  conèixer els treballs de Norbert Font i Sagué sobre les creus de terme? El nens de Girona han escoltat mai la llegenda del Bou d’Or?; Han admirat alguna vegada els gravats jueus del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants? Els sona a algun d'ells el pare Fita? Saben qui va donar nom a la torre Suchet?  Han pujat a veure-la? Han memorat en alguna ocasió el boter de Pedret o l’aigua amb gas d’aquell indret? Han vist alguna fotografia del Ter passejant vora les cases de Pedret? 
Bombardegem els nostres alumnes amb paraules que ben aviat oblidaran quan encara molts d’ells desconeixen l’origen del seu carrer o el personatge que dóna nom a la seva escola. Fem volar els nostres alumnes a països llunyans sense haver-los descobert abans els tresors de la seva ciutat. Els tresors locals i més propers són també els més universals en moltes ocasions. Val la pena reflexionar sobre aquests temes.
Narcís-Jordi Aragó va ser un ciutadà gironí que va estimar la ciutat dels Quatre Rius i els escriptors que la van descriure.  Aragó va estimar la memòria històrica i  literària de la ciutat a on va néixer.  Ens queda el seu llegat. En queda el seu exemple i el seu treball incansable. Ens queda la seva obra. No l’oblidem, sisplau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada