dimarts, 8 de novembre de 2016

Un indret d'interès megalític al Pla de l'Estany?

"Les llegendes que tenen relació amb pedres sovint s’han relacionat amb rituals antics i amb poblats i intervencions humanes que es remunten a l’antiguitat. ¿Té relació la pedra de can Rovira amb els homes del Neolític que van trescar per  aquests verals? ¿Podem incloure la pedra de can Rovira com una bauma utilitzada en temps de la prehistòria? No ho sabem, encara. En tots cas, un servidor, amant i estudiós de l’etnopoètica a casa nostra, ha sabut trobar l’unglot del dimoni i la ferradura del sant descrites en el llegendari. Ara cal que els estudiosos descobreixin i analitzin les altres marques guardades sobre aquesta pedra llegendària.
Una exploració profunda de l’indret i un excavació de la galeria de la pedra baumada segurament ens donarien respostes. L’interès arqueològic de la Pedra de can Rovira resta encara per esbrinar. Hem de saber, però, que a vegades no apareixen restes arqueològiques ni aixovars ni ossos humans per culpa de les violacions d’aquests espais  que han sofert amb el pas del temps. Hi ha hagut al llarg de la història pedres baumades que han estat utilitzades per a llocs d’enterrament i per a diverses activitats humanes. I per altres funcions. La Pedra Baumada d’Espolla (Alt Empordà) fou utilitzada com a punt de reunió de lladres i lloc per a pagar impostos en èpoques ja modernes.
També cal dir que actualment patim una autèntica fal·lera per descobrir i donar a conèixer suposats monuments megalítics quan moltes vegades només són pedres de vinyaters o muntants utilitzats pels pagesos. A la Vall d’Aran es descobreixen cada dos per tres precioses pedres Fites que no tenen cap relació amb la prehistòria. No sempre les rareses i peculiaritats de la natura tenen relació directa amb la prehistòria. L’excursionisme i els mitjans moderns de localització actuals estan possibilitant, però, l’exploració i descoberta del territori del nostre país com no s’ha fet mai fins ara. I encara hi ha punts com el que ha originat aquest article que no són coneguts ni estudiats.
La llegenda t’ajuda a descobrir un indret que hom no contemplaria mai assegut al sofà del menjador. No hi ha cap mena de dubte que Puig Surís ens guarda paisatges màgics. La pedra de can Rovira ens guarda marques que testimonien el valor etnopoètic d’una llegenda ben arrelada i amb tradició al Pla de l’Estany. Aquesta llegenda havia de configurar el vuitè volum de la col·lecció «Contes de Llegenda» del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, un projecte, malauradament aturat encara, per culpa de la miopia política.
La pedra de can Rovira, com una peça gegantina a punt de rodolar, ens guarda els unglots del diable i la ferradura del cavall del sant que la va aturar. Algú potser vociferarà sense criteri: «No, això no és una llegenda; aquesta pedra no es va enclavar en aquest punt d’aquesta manera!» No us el creieu. Sempre hi ha hagut ignorants que no han sabut discernir la ficció de la realitat i que no han sabut mai escoltar els trots inquietants del Mal Caçador."

Extracte del dossier central: "La pedra de can Rovira", publicat a la Revista de Banyoles, novembre de 2016.




La icona del dimoni ha estat representada com un boc o una cabra. La seva imatge sovint evoca i memora les figures dels sàtirs i del déu Pan. 




Unglot del Maligne gravat a la pedra de can Rovira. Les marques trobades a la pedra van corroborar la localització i identificació d'aquesta mola pètria. L'indret és ple de roques gegantines i impressionants. 


Els líquens no tapen les marques fetes sobre la pedra. 




Gravat de la ferradura del cavall del sant que va aturar la pedra. En la versió de Constans i Pius Masvidal és sant Martirià, el patró de Banyoles, qui atura la pedra. En una altra versió, recollida per Josep Casassa, és sant Martí, un sant que ha deixat nombroses empremtes llegendàries a les comarques gironines.




Entrada de la pedra "baumada" (balmada). Vegeu les pedres aixecades a l'entrada, col·locades per a tancar l'entrada. La disposició d'elles recorda els tancaments observats en alguns monuments megalítics.  

Interior de la pedra que fa "bauma". 



Gravat que pot simular  una mena d'urpa que pot estar relacionada amb la llegenda escrita per Constans, Masvidal i per Casassa. 


Figura clarament marcada i tallada sobre la pedra de can Rovira. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada