dimarts, 21 de novembre de 2017

Joseph Sheridan Le Fanu (1814-1873)

"Sir Dominick's Bargain"

Ahir vaig llegir un conte preciós de l'irlandès Joseph Sheridan Le Fanu (1814 -1873): "Sir Dominick's Bargain".


 El conte té un moment paorós preciós, el moment en què el protagonista de la història -quan ja pensava que s'havia deslliurat del diable (havia venut la seva ànima al Maligne)- se n'adona que ha begut oli i que el diable és ben puntual a la seva cita. 

“It ain’t the first o’March,” says Mr. Hiffernan of Ballyvoreen. He was a scholard, and always kep’ an almanack.
“What is it, then?” says Sir Dominick, startin’ up and dhroppin’ the ladle into the bowl, and starin’ at him as if he had two heads.
“’Tis the twenty-ninth of February, leap year,” says he. And just as they were talkin’, the clock strikes twelve; and my grandfather, who was half asleep in a chair by the fire in the hall, openin’ his eyes, sees a short square fellow with a cloak on, and long black hair bushin’ out from under his hat, standin’ just there where you see the bit o’ light shinin’ again’ the wall.

"-Avui no és u de març -diu el Sr. Hiffernan de Ballybot. Era un erudit i sempre duia un almanac.
-Què és, doncs? -diu Sir Dominick, aixecant-se d'un bot i deixant caure el cullerot dins la marmita i mirant-lo com si tingués dos caps. 
-Vint-i-nou de febrer, any de traspàs -diu ell. 
-I just quan deia aquestes paraules, el rellotge va tocar les dotze; i el meu avi, que estava mig endormiscat en una cadira a la vora del foc a la sala, obrint els ulls, veié un individu baix i antiquat que duia una capa, i un cabell fosc i llarg que sortia, espès, de sota el seu barret, allà mateix on veu aquella mica de llum que es reflecteix a la paret." 

(Traducció de Judit Romeu pel llibre Somnis de Sang, Edicions de la Magrana, 1992. Us recomano ferventment aquesta antologia de contes de por seleccionats pels professors Josep Sebastià Cid i Montserrat Cornelles) 

divendres, 26 de maig de 2017

Cel sobre Girona


Sovint les escoles sense llibres tenen la gran sort de tenir un entorn privilegiat que és, per ell mateix, el gran llibre que cal aprofitar. S'aprofita prou? Jo crec que no.
A Girona  la muralla, la ciutat, les antigues pedreres, els rius i les seves històries secretes conformen un llibre de gran volum que hauria de ser present a tot el recorregut escolar.  Recordo que quan ensenyava història a l'escola vam fer una excursió per conèixer les petjades de la Guerra del Francès esperdigades al voltant del centre. Recordo que de tot plegat en va sortir un treball ben interessant. 
Recordo que vam observar la rèplica de l'àngel de la catedral que es pot trobar a prop de l'Onyar. Feia calor com aquests dies i recordo perfectament com el projecte va tenir el colofó amb un relat que la Mariona, una nena de sisè que ara volta pel món seguint les aromes del cafè, va escriure "Cel sobre Girona" imitant la mirada de l'àngel de Wim Wenders a Cel sobre Berlín i que va ser premiada als Jocs Florals de la Ciutat dels Quatre Rius. 




dilluns, 8 de maig de 2017

Els meus mestres

Sovint penso en els meus mestres. Aquestes persones que he conegut i que m'han explicat un munt d'històries. Les he escoltades en eres, en menjadors, en cuines, en menjadors de llars de jubilats força depriments. Són els meus referents i, sovint, les persones que t'ajuden a desxifrar els grans secrets de la vida. Recordo la vegada que un dia abans de Sant Joan en Xico em va rebre a sota del magraner del seu hort. Jo li vaig parlar dels meus problemes, de la gent que m'incomodava i que em desficiava i ell em va respondre amb una atzagaiada de les seves: amb un cop d'aixada al terra del seu hort. En aquell temps en Xico amb prou feines es podia tenir dempeus perquè una dalla seca i esmolada li anava al darrere. Davant de la meves pors en Xico es va aixecar vacil·lant per cardar un bon cop d'aixada a aquell hort que li robava el cor i que ja no podia conrear. Allà vaig capir la grandesa d'aquell moment, aquell cop d'aixada va ressonar dins meu i va dissipar totes les meves pors i cabòries d'una vegada per totes.  
A la setmana cultural d'enguany he parlat de les històries que en Xico i en Tonet em van explicar a prop de la font de can Gifre. Quantes històries em van explicar aquests dos savis...
  No sempre és fàcil beure aigua clara dins del brogit i aprendre una bona lliçó d'un bon cop d'aixada. 



dilluns, 27 de febrer de 2017

Rèquiem per un til·ler de cal General

Avui m'he palplantat a la sortida de l'escola de la Draga a esperar la meva xiqueta. I ràpidament m'he adonat que no hi eres. Estaves al costat de cal General i del rec de la Figuera d'en Xo. Vas néixer a dins l'horta d'un senyor, el senyor Narcís, un general lliberal que va fer carrera i que tenia una col·lecció de fòssils i una biblioteca important i considerable.  També deien que estaves a l'horta d'en Peius. L'Ernest Costa, en Joan Pontacq i en Jordi Porxas et van incloure a la pàgina 34 del llibre Arbres Monumentals. 161 plantes d'anomenada del Pla de l'Estany.

"Estenent les arrels arran mateix o molt a prop del rec de la Figuera d'en Xo o de la Cuina hi viuen diversos til·lers de considerable grandària. El de més envergadura és un arbre valent i ben fet. Una atractiva escorça de color gris fosc recobreix una soca de 3,25 metres de perímetre. De força amunt surt un brancam que s'enfila decididament. L'alçària és de 22 metres."

A l'hivern observàvem el teu tronc gris i les teves branques ufanoses que s'afuaven cel amunt. Sense cap fulla semblaves un canelobre parat a taula al costat d'un gran pastís. 

A l'estiu ens arreceràvem a la teva ombra i quan feia una mica de vent observàvem les teves fulles vacil·lants i quedàvem embriagats per la dolçor de la teva música. 



 Visc en una ciutat on es tallen gegants sense cap mena d'explicació. Durant anys t'has abeurat amb l'aigua del rec. Avui, els nens que sortien de la Draga també lamentaven la teva absència. 


diumenge, 8 de gener de 2017

Recepta


Aquests missatges que s'envien via Watsup i via correu electrònic (folklore on line) no han inventat res. Antigament els Watsups els portava el venedor de romançons, aquell que venia literatura de canya i cordill a Plaça. Devia ser més interessant comprar un d' aquells fulls solts i llegir-lo assegut en un banc que fer-ho a la pantalla. The Times They Are A changin'