divendres, 26 de maig de 2017

Cel sobre Girona


Sovint les escoles sense llibres tenen la gran sort de tenir un entorn privilegiat que és, per ell mateix, el gran llibre que cal aprofitar. S'aprofita prou? Jo crec que no.
A Girona  la muralla, la ciutat, les antigues pedreres, els rius i les seves històries secretes conformen un llibre de gran volum que hauria de ser present a tot el recorregut escolar.  Recordo que quan ensenyava història a l'escola vam fer una excursió per conèixer les petjades de la Guerra del Francès esperdigades al voltant del centre. Recordo que de tot plegat en va sortir un treball ben interessant. 
Recordo que vam observar la rèplica de l'àngel de la catedral que es pot trobar a prop de l'Onyar. Feia calor com aquests dies i recordo perfectament com el projecte va tenir el colofó amb un relat que la Mariona, una nena de sisè que ara volta pel món seguint les aromes del cafè, va escriure "Cel sobre Girona" imitant la mirada de l'àngel de Wim Wenders a Cel sobre Berlín i que va ser premiada als Jocs Florals de la Ciutat dels Quatre Rius. 




dilluns, 8 de maig de 2017

Els meus mestres

Sovint penso en els meus mestres. Aquestes persones que he conegut i que m'han explicat un munt d'històries. Les he escoltades en eres, en menjadors, en cuines, en menjadors de llars de jubilats força depriments. Són els meus referents i, sovint, les persones que t'ajuden a desxifrar els grans secrets de la vida. Recordo la vegada que un dia abans de Sant Joan en Xico em va rebre a sota del magraner del seu hort. Jo li vaig parlar dels meus problemes, de la gent que m'incomodava i que em desficiava i ell em va respondre amb una atzagaiada de les seves: amb un cop d'aixada al terra del seu hort. En aquell temps en Xico amb prou feines es podia tenir dempeus perquè una dalla seca i esmolada li anava al darrere. Davant de la meves pors en Xico es va aixecar vacil·lant per cardar un bon cop d'aixada a aquell hort que li robava el cor i que ja no podia conrear. Allà vaig capir la grandesa d'aquell moment, aquell cop d'aixada va ressonar dins meu i va dissipar totes les meves pors i cabòries d'una vegada per totes.  
A la setmana cultural d'enguany he parlat de les històries que en Xico i en Tonet em van explicar a prop de la font de can Gifre. Quantes històries em van explicar aquests dos savis...
  No sempre és fàcil beure aigua clara dins del brogit i aprendre una bona lliçó d'un bon cop d'aixada.